Es repassa com s'ha pensat a Barcelona la cuina com a espai domèstic (sovint anomenat laboratori pels mateixos autors que la tracten) des d'Ildefons i Clotilde Cerdà fins al tardofranquisme. Analitza l'evolució estètica de la publicitat i els seus missatges més remarcables, com ara el «Moulinex libera a la mujer» que va fer estralls durant els anys seixanta del segle XX. I desvetlla els vincles entre la història de la ciutat, de la tecnologia, de l'arquitectura, dels sabers, dels imaginaris i de la relació entre cuina i gènere.
View larger 
