Fa poc més de cent anys, com per accident, i gràcies a Picasso, la pintura va deixar de ser pintura gràcies a la inclusió de matèries inesperades sobre un llenç. Com correspon a la insignificança o la modèstia d'un art que amb prou feines treballa amb el nou, aquest centenari ha passat pràcticament desapercebut. I no obstant això explicar l'art contemporani o l'arquitectura sense parlar de collage resulta no només estrafolari, sinó difícil. El collage ha estat comprès com un mecanisme d'utilitat sorprenentment generalitzat i pràctic per als mestres de l'arquitectura. Al capdavall, potser la modernitat potser no va ser tan revolucionària com es va explicar. O potser a l'inrevés, la veritable revolució moderna va ser ser conscient d'aquesta potencialitat encoberta del collage en arquitectura.
View larger 
