Amb aquesta obra Cristina Àlvarez Roig tanca la trilogia de la 'reinvenció del món', concebuda com un arbre arrelat en l'abisme de la vida i la mort i en un firmament que la poeta ja havia obert entre les branques de l'anhel. Més enllà d'aquest àmbit intermedi, ara viatgem per l'atles intangible de l'existència, on ressona l'oracle d'una estranya flor blava.