Síria sense flors

Síria sense flors és un doble viatge al cor de la bellesa i de la barbàrie. És una travessia en què la viatgera, igual que Ulisses, cerca la seva Ítaca particular fent del temps un sol temps, el de l'horror i el de la subtilesa, el de l'amor i el mai més, entrellaçant-se en uns poemes amb tota la força lírica i reivindicativa de la poesia en majúscules escrita sense concessions.