Com aquells dies de llum càlida i suau de fa cinc anys, els versos se succeeixen amb lentitud i s entretenen en el detall, s hi aturen i de nou emprenen el vol, recordant-nos les aus que passen, tornen i se n tornen per passar una i altra vegada i així tancar el cercle del poema, igual que un anell de paraules-diamant encerclant el cel.