La poesia de Martí Boada ens sorprèn per la seva nuesa essencial i per la seva capacitat de projectar imatges imprevistes i fascinants, d'una poderosa força evocadora: el llençol de la nit amaga el bosc o llençol endolat de la vesprada. A les pàgines d'aquest llibre els arbres sentinelles, llargueruts, pollancregen i els fanals tenen el posat / metàl·lic de la girafa sabanoide. Boada ens diu: Darrere la finestra / hi ha la vida vera.
View larger 
