A les darreries del segle XIX, Catalunya visqué un moment de plenitud, creixement econòmic i reafirmació nacional. Començaren a aparèixer noves actituds culturals marcades per una forta voluntat de transformació de la societat. Així nasqué el modernisme català, el primer corrent organitzat per fer de Barcelona i de la cultura catalana una barreja de tradició local i cosmopolitisme, de modernitat i universalisme al mateix temps.