Com l'arquitectura funcionalista de l'estil internacional, l'art minimalista i l'art conceptual de la dècada de 1960 semblava reclamar una autonomia respecte a l'entorn social circumdant. Només es representava a si mateix com un llenguatge fàctic estructuralment autoreferencial. Deliberadament, buscava suprimir tant les relacions interiors (il · lusionistes) com les exteriors (figuratives) per aconseguir un grau zero de significació (...). El classicisme de Mies van der Rohe es basava en una aparent honestedat dels materials unida a una noció idealitzada, 'universal' i altament abstracta de l'espai. Aquests edificis moderns aviat es van convertir en populars envasos per a les sucursals d'oficines corporatives internacionals (multinacionals) a les capitals del 'món lliure' .63 p.: 16,5 x 12 cm, rústica