Quan pense en Israel Clarà, me l'imagine com un univers immens, on cada planeta i cada estrella són un vers ocult en la foscor. I ell és la lluerna que il·lumina cadascun dels mons. Ell és qui, amb la seua claror, els converteix en poema. Sempre ho he cregut, i per això el títol d'aquest poemari que tinc l'orgull de presentar, Òrbites en sincronia , té molt a veure no tan sols amb la poètica amagada en aquest volum, sinó també amb la manera d'entendre la poesia per part de l'autor.