A partir de la identificació de Wittgenstein entre 'jocs de llenguatge' i 'formes de vida' Israel Clarà basteix un poemari que es torna el mural dels diferents àmbits on el llenguatge de la raó poètica predica del món i de la condició humana. La realitat que sovint substitueix l'escriptor amb la dosi justa d'imaginació i de memòria deformant -potser per suportar el pes de l'existència-, és present en cada icona de l'esperit.