Llunes de paper

A l'inici del llibre l'endreça- A Cristina, amant i amiga no deixa dubtes sobre la intencionalitat i els motius del poeta, que ha volgut depassar la dimensió terrenal per construir una cosmogonia de l'amor amb un devessall de versos invocant l'alteritat per mitjà de la metàfora de l'arquitectura -ofici de Cristina, poeta i arquitecta.