Humà, més humà. Una antropologia de la ferida infinita

Preguntes aparentment senzilles, com ara ¿què et passa?, ¿com et dius? o ¿d'on vens?, ens van acostant de mica en mica al centre més profund de la nostra ànima, allí on es descobreix la ferida originada per les quatre infinituds essencials: vida, mort, tu i món. No serem mai massa humans: si cap horitzó té sentit és el d'arribar a ser més humans. No es tracta, doncs, d'anar més enllà de l'humà, com va voler Nietzsche, sinó d'intensificar i d'aprofundir en el que és més humà.