L'estudi d'en Joan Gaspar és un petit secret de Barcelona. Un espai íntim arrecerat del bullici de la ciutat on es respira una altra activitat. Els prototips i peces del mateix dissenyador configuren un espai de dos nivells, on conviuen taules de despatx, reunió i taller d'una forma fluida. El passat és present a l'espai, on els indicis d'una anterior activitat del lloc queden revelats per les sutures d'una distribució anterior. Les múltiples miniatures de cadires, donen una dimensió domèstica a les lleixes de l'estanteria on conviuen amb llibres, catàlegs i projectes. En definitiva, un lloc que parla per si mateix d'una ja dilatada producció en disseny que abraça cadires, làmpades, penjadors i petits mobles entre d'altres.

A la gran taula, il·luminats per un dels seus llums de suspensió seiem cara a cara amb en Joan, que s'està movent frenèticament per l'espai mentre soluciona algunes qüestions, aquí hi ha molts fronts oberts.

El pròxim 14 de setembre a les 19.00, tens l'ocasió per sentir de la seva pròpia veu, com dissenya i pensa el món el dissenyador Joan Gaspar.

En la segona edició del cicle de conferències Objecte de Desig #2 a La Capell, el guionista i presentador de ràdio i televisió Òscar Dalmau moderarà aquesta trobada entre Joan Gaspar i Lluís Porqueras, dues generacions de dissenyadors amb una estreta relació entre ells.

Vas aprendre la professió de dissenyador de la mà d'un dels pioners, com va ser aquella experiència?

Sí, amb en Lluís Porqueras, un referent per mi, de fet al meu web l'anomeno d'entrada. En lluís era autoeditor, havia fundat una empresa on ell mateix dissenyava i produïa làmpades i allà va ser on realment vaig aprendre l'ofici.

Estava al Poblenou preolímpic, era un barri amb certa decadència, però conservava un teixit industrial, molt ric encara.

En Lluís dissenyava amb el que trobava, repensant o modificant elements de ferreteria i amb molt pocs mitjans.

Els teus dissenys conserven quelcom d'aquella forma de treballar?

Crec que segueix sent l'essència del meu treball. Aprendre a desenvolupar projectes o objectes amb pocs recursos, va ser una experiència que em va donar una molt bona base. Si bé, no podia exercir sempre d'aquesta forma, segueix sent una forma de pensar. La voluntat de solucionar els encàrrecs amb el mínim de processos sempre és una prioritat, encara que a vegades no s'aconsegueix aquesta essencialitat.

Era una altra forma de dissenyar doncs?

No diria això, però sí que teníem la sort o particularitat que per aquest teixit industrial a l'abast, la majoria dels nostres proveïdors eren molt a prop. Això ens permetia sortir de l'estudi i poder presenciar els processos que s'estaven duent a terme. Un aspecte essencial per a la feina del dissenyador ja que els processos esdevenen un element clau de llenguatge, quan els pots conèixer i controlar, et permeten interpretar-los o repensar-los i amb aquest exercici obtens una eina clau a l'hora de desenvolupar nous dissenys.

Ara que anomenes nous dissenys, com veus el panorama actual del disseny a Barcelona, especialment entre els emergents?

Tinc la sensació que al disseny se l'està conduint a un carreró. Sembla que se'l vol vestir de quelcom més extraordinari del que és. Per mi el disseny és una disciplina important, és evident, m'hi dedico, m'hi guanyo la vida i gaudeixo amb el que faig, però a voltes sembla que el disseny no sigui suficientment important i se l'estigui vestint d'una altra cosa.

Et refereixes a massa concepte?

La importància recau en generar bons professionals. La formació humanística s'adquireix bé a les escoles, però hi ha sovint una falta de coneixement de la matèria i de control dels processos industrials entre d'altres, que és el que et permet desenvolupar les idees.

Sembla que estiguem esperant que els dissenyadors esdevinguin gurús. Jo crec en un disseny amb essència d'ofici, una disciplina que pot abordar molts fronts des de la seva naturalesa. A la indústria tot el que es produeix necessita ser dissenyat i això es pot fer bé o malament.

La desaparició d'un teixit industrial com el que explicaves del Poblenou ha dificultat molt la feina?

Bé, jo diria que la xarxa no ha desaparegut, tanmateix s'ha reduït, allunyat i disgregat, però els recursos i processos segueixen existint. El que sí que ha variat amb els anys, han estat les empreses d'edició. Abans tot i ser més petites, comptàvem amb més d'una quarantena, això ens permetia un assaig interessant pels qui començàvem, poder presentar els treballs a diferents editores i rebre diferents opinions sobre el treball que estaves desenvolupant. Actualment aquest panorama s'ha complicat, les empreses que editen són menys i més grans i això en dificulta més l'accés, d'alguna manera aquesta agilitat amb què comptàvem ha minvat molt.

Parlant d'agilitat, veig que treballes amb una impressora 3D aquí al despatx.

Ha esdevingut una molt bona eina, la usem molt per veure volumetries o inclús per poder fer alguna simulació de comportament de material. Amb aquesta eina també construïm prototips a mida real a base de parts ensamblades.

Com dissenya Joan Gaspar?

Parteixo gairebé sempre des d'un material i és des d'aquest, a partir d'on començo a desenvolupar. Però pel que fa al desenvolupament de les idees, segueixo treballant amb paper i llapis indiscutiblement. Constantment dibuixo. L'ordinador és una eina que entra posteriorment al procés i que no m'interessa per treballar, és simplement necessària. En aquest sentit el procés és el de sempre. Em sento molt més àgil en aquesta part del procés, la llibertat del paper i el llapis no té la dóna res més, les noves tecnologies n'han potenciat encara més el seu potencial.

Després de tantes icones, encara es poden dissenyar clàssics?

Penso que si, bé ja ho veurem. En aquest terreny el temps és el que té la clau. Si la teva proposta és molt tendenciosa, és més difícil que duri en el temps, però si aconsegueixes treballar d'una forma més oberta, tot i que això sembla paradoxal, tens més possibilitats de definir el que pot ser un clàssic. No obstant això, no penso que la feina dels dissenyadors sigui fer clàssics, nosaltres ens hem d'encarregar de fer un disseny que funcioni per les empreses i que després la gent se l'estimi i vulgui que l'acompanyi durant molt de temps.

Els clàssics a més, també sorgeixen quan hi ha l'aparició d'un nou material i de les desenes d'objectes que es dissenyen per aplicar-lo, n'hi ha un o una minoria que saben llegir i interpretar aquell nou recurs de forma exemplar, i normalment aquests esdevenen en clàssics.

El teu treball evoluciona en paral·lel amb els avenços tècnics, o tens predilecció per materials o processos en concret?

Normalment treballem amb materials que ja existien fa trenta anys o més, el que ha canviat o s'ha sofisticat és la forma i els processos que utilitzem. En aquest sentit el paper del dissenyador és essencial.

A més, sovint el client ja compta amb una forma concreta de producció, segons aquest recurs industrial, intentem explorar nous terrenys o formes de treballar-hi. Fem una interpretació nova. Crear un nou llenguatge amb els mateixos materials.

Quins són els teus referents?

Em segueixen fascinant quan miro llibres dels anys quaranta i cinquanta. Quan veig aquell grau de modernitat que van assolir, em sento lluny de poder aconseguir-la. Però un, és també el que l'envolta. Del passat en fem potser també una visió idealitzada, però sí que és sorprenent el que es va poder assolir en consonància amb el seu temps.

Creus doncs, que hi havia més cultura del disseny llavors que ara?

No, en tot cas en un temps passat, era una cultura més elitista i ara s'ha popularitzat, actualment el disseny compta amb força bona salut.

Com podem fer més extensiu el treball de dissenyadors com tu que potser queda eclipsat per algunes grans firmes que s'abanderen de comercialitzar disseny en massa?

Jo crec que el dissenyador i el disseny existeixen al cap i a la fi per les empreses, quan veiem que el disseny ha de ser promocionat per l'administració, em fa pensar que potser quelcom està fallant. En el nostre context, tinc la sensació que les empreses que es dediquen a fabricar elements per la llar o domèstics, llums, mobles... han assolit molt bé aquesta comunicació, però en molts altres terrenys no es veu aquesta atenció a l'hora de comunicar el seu producte, com si no anés amb ells.

Tanmateix tu has desenvolupat el paper de direcció d'art per algunes empreses.

Si, aquesta faceta del treball dels dissenyadors també ha influenciat a aquesta bona comunicació del producte amb tot el que això suposa.

Volem agrair a Joan Gaspar el temps que ens ha dedicat per a poder realitzar aquesta entrevista. Podreu saber més sobre ell a www.joangaspar.com