El 1957, Eduardo Torroja publica Raó i Ser dels tipus estructurals, llibre de difícil catalogació en la literatura tècnica sobre enginyeria estructural. No és un llibre de text sobre anàlisi estructural ni sobre el comportament dels seus materials, encara que té un profund caràcter didàctic en els dos sentits. Ni és un llibre només informatiu sobre els tipus estructurals a l'ús i les seves formes. Ni, encara menys, és un llibre d'investigació. És, més aviat, el conjunt de reflexions que un projectista d'estructures exposa com a esquema del seu procés mental, tant racional com irracional, o emocional, a l'hora de plantejar-se un nou projecte, del pòsit d'experiències i vivències d'una vida de treball en aquest camp.