Jordi Mestrich té la impressió de retrobar quelcom de familiar, ja conegut. En uns instants de contemplació íntima, el fotògraf transita la incommensurable distància entra la realitat que se li ofereix a l'ull nu, i aquell inefable del qual han sorgit totes les imatges, el Dao. Ha emprés un camí de retorn cap a l'Origen.